VALORACIÓ DE LES PRÀCTIQUES

Ja només ens queda un més per assolir el termini de pràctiques establert i pareix que va ser ahir quan vaig entrar dins l’aula plena de nins. Vaig arribar amb molta por sense sabre amb lo que m’anava a topar dins l’escoleta.

Amb moltes preguntes i dubtes que poc a poc e anat resolvent pel meu compte. Vaig arribar amb una idea massa idíl·lica del que era l’educació infantil amb nins de 0-3, amb una concepció de perfecció que es molt difícil d’assolir. Després de la primera setmana vaig agafar una mica de depressió, no m’agradava gens l’escoleta, la tutora i la manera com es tractava als nins o com es treballava el dia a dia dins l’aula.

Me’n vaig adonar de lo que era estar cremada, de lo que significava el estancar-se i acostumar-se a no fer res. Deixar fer als infants està molt be ja que a aquesta edat aprenen del joc lliure però si se’ls hi deixa massa temps després els nins s’avorreixen i es comporten de manera no adient, pegant-se, etc.

Quan van anant passant les setmanes me’n vaig donar compte de que la meva tutora no fa les cosses tan malament com me pensava, que de vegades as de pujar el to de veu per que t’escoltin i que de vegades el lloc lliure serveix per observar moltes cosses. Encara així crec que el que estic aprenent es gràcies als nins, al que veig que van fent i als errors que jo vaig cometent quan llegeixo un compte o intent guiar alguna activitat.

Ara mateix estic molt contenta de la meva presencia dins l’aula ja que gràcies a mi els nins compten amb una sèrie de rutines amb les quals abans no hi comptaven, rutines com el bon dia, el quin temps fa, etc. rutines que intento dur a terme cada dia. 

Crec que els infants ja m'han agafat com a model de conducta i me criden per que jugui amb ells i els hi ajudi i crec que després d'aixo no puc demanar res mes, els hi trobare a faltar molt quan acabin ses pràctiques.